Temporada de neu ben aprop i tornem al costum de veure les tendencies de la meteo, mes a mes, de la mà del nostre amic Àlex Van der Laan. Podeu seguir-lo a Instagram o bé al seu web.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.
Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/
La tendència del model europeu és un setembre clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica, en canvi, el model americà veu un setembre normal, és a dir en mitjana. Quant a la precipitació, tots dos veuen coses diferents, mentre Europeu ens posa alguna llevantada per la costa central/daurada, a la resta menys pluja de la que tocaria sobretot meitat nord, especialment Pirineu on el posa més sec de l’habitual, americà ho mostra en mitjana exceptuant Pirineu occidental on fins i tot seria més plujós de l’habitual. Per tant, tenim clarament dues cares de la moneda, esperem americà l’encerti.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un setembre càlid amb temperatures de 1-1,5 graus per sobre la mitjana, fins i tot superior Pirineu amb 1,5 graus i punts de la costa. Quant a la precipitació posa el litoral costaner central per sobre la mitjana, cosa que fa pensar amb algun episodi de vents de llevant, i el Pirineu i meitat nord una mica més sec del que tocaria.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model ens pinta un setembre amb temperatures en mitjana climàtica. Quant a precipitacions també en mitjana exceptuant punts del Pirineu occidental on potser plouria més del que tocaria.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb la primera setmana amb moviment, per després entrar en bloqueig i les dues últimes en terra de ningú, per tant, molta incertesa.
