Fa just un mes varem viure uns dies inoblidables a Suïssa, al Jungfraujoch, Interlaken, el castell de Chillon, Montreux, Lausanne i Neuchatel.
Com alguns ja saben, la nostra història d’amor amb Suïssa va començar fa molts anys. Fou a principis dels anys 80 del passat segle XX quan varem descobrir Suïssa per primera vegada, durant el transcurs d’un viatge familiar en un Renault 5 de tres portes (i color verd clar cridaner) a Àustria. Recordo perfectament el cotxe i el viatge familiar… Va ser molt emocionant, tota una aventura. Al començament de juliol de 1990 vam tornar al país helvètic i vaig trepitjar Zermatt i el Klein Matterhorn per primera vegada. La visió del Matterhorn marco un abans i un després en la meva vida com a muntanyenc i esquiador. A partir del 2004, cada any hem tornat amb moltes ganes i amb la il·lusió renovada, gaudint en família i amb amics de Suïssa durant tot l’any.
Després de pujar el nostre primer 4000 (el Breithorn, de 4.164m), esquiant per primera vegada a l’estiu a Zermatt el 2006, Suïssa s’ha convertit en l’escenari de moltíssimes aventures familiars i moments únics, arribant a publicar amb Edicions Desnivell 4 guies (Zermatt, Matterhorn Rosa) novel·les on el país helvetic, la neu i els seus cims, tenen un protagonisme molt especial.
Si parlem d’aventures per Suïssa durant tot l’any, podríem parlar del Valais i també…d’una de les zones que coneixem millor: el Berner Oberland i la Jungfrau Region, on recentment hem viscut una experiència realment única al costat dels Castellers de Barcelona, comptant amb la companyia d’un grup de gent meravellosa.
CASTELLS A LA NEU
Tota aquesta història es va iniciar a Barcelona fa uns mesos, durant un workshop on el director de màrqueting de Suïssa Turisme a Barcelona, Cris Gallardo, va tenir una brillant idea que va ser ràpidament compartida amb l’equip directiu i el personal de la central a Zuric. La idea era portar la màgia dels Castellers a Suïssa, pujant fins a dalt de tot en tren (el Jungfraujoch). Agermanar Catalunya amb Suïssa a través dels Castellers (cultura, identitat, història), va ser el leiv-motiv que es va posar sobre la taula a l’hora d’establir contacte amb els Castellers de Barcelona i els partners a Suïssa. I quina va ser la sorpresa en descobrir que el dissabte 27 la nova colla castellera de Lausanne rebria el seu bateig, comptant amb la presència dels Castellers de Barcelona… Tot encaixava a la perfecció. Després de dissenyar un pla, o millor dit, tot un tour per una bona part de Suïssa, els Castellers de Barcelona i els de Lausanne es van unir a tota la maquinària de Suïssa Turisme i la idea cobra vida, gestant-se una aventura espectacular, de la qual ens sentim molt honrats i orgullosos de formar-ne part. És important esmentar que dins dels castellers trobem esquiadors i alpinistes…alguns fins i tot es van aventurar amb el Mönch (4.107m) durant el seu periple per terres berneses.
LA GRAN AVENTURA
Dimecres passat 26 de juny, ens vam trobar a l’aeroport del Prat a Barcelona, Oriol Bosch (ACN), Ivan Comas (La Vanguardia), Jekaterina Nikitin, (la meva sòcia a Matterfilm) i un servidor, per volar fins a Zuric amb Swiss, una aerolínia que et tracta com una persona, com ha de ser. Des de Zuric ens traslladem amb tren fins a Berna, Interlaken i Wilderswil, (la SBB segueix sent un gaudi) on tindríem el camp base durant uns dies. La primera sorpresa va ser la calor, aclaparadora, que va obligar més d’un a capbussar-se a les fredes aigües de l’Aare.
La segona sorpresa va ser descobrir on ens allotjàvem: l’històric Hotel Bâren, construït el 1706, un dels més antigius de la regió, amb moltíssima història a l’esquena. L’hotel està allotjat a grans alpinistes i esquiadors al llarg de la seva història, oferint una magnífica cuina tradicional suïssa, amb plats magnífics i esmorzars pantagruèlics.
Un cop instal·lats, tornem a Interlaken i pugem fins al restaurant panoràmic el Harder Kulm, el gran mirador que sobrevola literalment la població, amb els llacs de Thun i Brienz als nostres peus, i l’Eiger, el Mönch i la Jungfrau just davant. Quins records de la nostra primera visita el 2008-2009 amb els nostres fills quan eren petits!. La nostra relació amb Interlaken i la Jungfraubahn va arribar al punt més àlgid el novembre de 2011, quan vam publicar la guia oficial de la Jungfrau Region amb Desnivell… I quan arrenquem i duem a terme un projecte propi que compartim amb Gilles Dind, director per aquell aleshores de Suïssa Turisme a Espanya i Portugal, Daniela Fuch (Director de Vall de Núria). La idea era agermanar els cremalleres de Núria i la Jungfrau.
Aconseguir que a la tardor de 2011 aquesta idea es convertís en realitat va ser, i continua sent, una de les nostres alegries més grans, un somni fet realitat que agermana Pirineus i Alps d’una manera molt especial.
Parlarem en posteriors reportatges sobre el Harder Kulm i l’Eiger Express, ja que es mereixen una atenció especial, per la seva història, la seva capacitat de sorprendre el viatger i el muntanyenc i la seva espectacularitat. Només dir que la vista panoràmica sobre Interlaken, la cuina del restaurant (el sopar va ser sensacional) i el funicular (Harderbahn), amb el túnel il·luminat i la verticalitat, són un gran actiu per a Interlaken. Amb bon temps, el panorama que s’albira des del mirador del Harder Kulm, amb el cim del mateix nom a uns 45min pujant cap a l’E, és impressionant.
El so de tres Alphorns ens va acompanyar durant part del sopar a Harder Kulm, a més de 1.300m d’altitud. Per sort, la temperatura era molt més fresca que a Interlaken i vam sopar de meravella. A nivell tècnic, la banya pot tenir una longitud de fins a 3m, amb un extrem corbat. Històricament era un instrument utilitzat pels pastors per comunicar-se a l’hora de reunir el bestiar a la muntanya.
Després de passar una nit més frescos que a Barcelona, ens vam aixecar d’hora, vam esmorzar a l’hotel Bâren (magnífic el bufet d’esmorzar) i vam anar fins a l’estació de tren de Wilderswil, a buscar els Castellers de Barcelona que estaven arribant a Interlaken a través de diversos mitjans. Un petit grup havia viatjat fins als Alps francesos (Albertville) amb la intenció de recórrer la part final del trajecte fins a Interlaken amb bicicleta, passant per Chamonix. La pujada al tren de la BOB (Berner Oberland Bahn) fins a la nova terminal multimodal de Grindelwald, va ser de pel·lícula.
Gairebé 200 persones vestides de vermell i de blanc (els colors de Suïssa i dels Castellers de Barcelona) van omplir de vida i alegria diversos vagons, arribant fins a la sortida del nou telecabina 3S Eiger Express, inaugurat el 2020.
Estem parlant d´una joia del disseny i la tècnica, construïda pel grup Doppelmayr/Garaventa, que puja en uns 15min fins a Eigergletscher a 8m per segon. Res millor que unes imatges filmades en scope des de l’interior de l’Eiger Express per descobrir la bellesa del paisatge, la lluminositat dels finestrals (gairebé tot és vidre) i l’estabilitat del nou telecabina. Sembla que viatgen a bord d’una enorme habitació envidriada en moviment…
Un cop arribem a Eigergletscher, uns 300m per sobre de Kleine Scheidegg, descobrim una altra de les meravelles construïdes a les entranyes de la roca, l’estació que connecta el telecabina amb el cremallera de la Jungfraubahn que puja des de Kleine Scheidegg. L’impacte ambiental és nul, ja que tota l’estació és subterrània. La nova estació subterrània ha perdut que la mítica estació Kleine Scheidegg (amb l’hotel Belvedere més mític) respiri una mica, ja que l’elevat nombre de turistes que subien estava massificant l’estació i tot l’entorn. A l’hivern tota la zona s’omple d’esquiadors que gaudeixen de descensos llargs, molt llargs, fins a Wengen (Lauberhorn inclòs) i Grindelwald.
El paisatge és espectacular, amb la glacera de l´Eiger a pocs metres i tota una immensitat que s´obre fins a Grindelwald, First i Grossen Scheidegg. Prats verds, geleres, vaques, ovelles, marmotes, aus rapinyaires…La imatge va ser espectacular, amb més de 200 persones entre castellers, familiars, amics i persones de Suïssa Turisme pujant al ferrocarril cremallera més alt d’Europa, i el segon del món després del cremallera del Manitu Pikes Peak, a Colorado, USA.
L’arribada al Jungfraujoch va ser memorable. Gairebé 200 castellers omplint d’alegria i color les andanes de l’estació subterrània, inaugurada el 1912…a 3.454m d’altitud. De la foscor del túnel passem a la llum, sortint a l’exterior pel túnel excavat a la roca que puja uns metres cap al NE. Va ser tot un espectacle veure tants castellers preparant-se en una plataforma de neu perfectament trepitjada que el personal de Jungfraubahn havien preparat a uns 100m de la sortida del Jungfraujoch, just al Jungfraufirm. Tot i la calor, l’enorme plateau que s’estén des de la base de la Jungfrau (O) fins al Mönchjoch (E), amb el Jungfraujoch al nord i l’Aletschgletscher al sud, conserva molta neu. temperatura rondava els 9-10 graus i el sol estrenyia amb ganes.
Cap a les 12.30 del matí, Gabriel Puig, responsable de la Colla, va ser l’encarregat de dirigir els Castellers de Barcelona a l’hora d’aixecar el primer castell. Els turistes i muntanyencs que es van acostar a observar el que estava passant a pocs metres de la sortida del túnel del Jungfraujoch, que condueix fins a l’inici de l’itinerari senyalitzat que puja fins al refugi del Mönch, van treure les càmeres i els telèfons i van començar a al·lucinar amb el que estaven veient. Les gralles van començar a sonar ia poc a poc, es va anar formant el primer castell, un 3d7, coronat per l’enxaneta de deu anys, Ariadna Llobet. Èra lo primièr castèl que s’alçava a 3.450m d’altitud. Un dia històric sense cap dubte, envoltats de neu, gel i roca…
Els Castellers de Barcelona van aixecar un 4d7, un 5d6 i un 3d7 i un cop aconseguit l’objectiu, van procedir a aixecar tres pilars de 4 i un pilar de 4 que van compartir amb la colla castellera del Casal Català de Lausana (Suïssa), fundada el 2023 i que ara rep el baptisme oficial, comptant amb els baptisme oficial, comptant amb els baptisme oficial.
L’objectiu es va complir amb escreix. Durant diversos dies, i de manera única, s’ha donat a conèixer la cultura castellera catalana, que és el resultat de l’expansió de la Muixeranga valenciana. Els Castells són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 16 de novembre de 2010 i el Jungfraujoch, el Bietschhorn i l’Aletschgletscher també són Patrimoni de la Humanitat des del 13 de desembre de 2001.
Com a curiositat històrica, en uns dies hem pogut gaudir de l’experiència de compartir la màgia de dos UNESCOS, va comentar Linda Willener (Sales Manager), el nostre enllaç amb Jungfraubahn. Tal com va publicar Ivan Comas a La Vanguardia: -«Quan em van trucar de Barcelona els vaig dir que estaven bojos”, comenta entre rialles Linda Williner, Sales Manager de l’oficina de Jungfrau. La proposta de Turisme de Suïssa a Espanya va deixar descol·locats de primeres els seus col·legues suïssos, encara que reconeixen que «no havíem de deixar d’escapar aquesta oportunitat; mai saps quan podràs contemplar un castell en aquestes condicions».
Amb aquesta actuació, els Castellers de Barcelona han portat els castells a un escenari inèdit en altura, en una de les accions de més complexitat tècnica i simbòlica realitzades a nivell internacional.
GoldenPassExpress
Un día després d´aconseguir el récord al Jungfraujoch, l´expedició castellera va agafar el tren panoràmic GondenPassExpress per deixar enrera la neu i anar a tocar les aigues del llac Leman, just al costat de Montreux. Fou un viatge molt interessant, on varrem poder gaudir de moments únics, on Catalunya i la seva cultura i tradició castellera varen deixar el pabelló molt alt. El Castell de Chillón, a la vora del llac Leman, va rebre als castellers de Barcelona amb els braços oberts, descarregant un 3d7 i un pilar de 4 simultanis a les portes del Castell.
Unes hores mes tard, el Museu Olímpic de Lausana fou l´escenari perfercte per unir passat i present. A Lausana els castellers van alçar un 3d7 i dos pilars de 4 simultanis, moment que van aprofitar per desplegar la bandera amb les anelles olímpiques que la colla custodiava al seu arxiu i que van utilitzar per donar suport a la candidatura de Barcelona 1992 des de 1985, De un´hi do si ha plogut (i nevat) desde aquelles dates…
Es important mencionar que els Castellers de Barcelonar vaen apadrinar oficialment l’agrupació local castellera a Lausana, fundada el 2023 i que vesteix de verd en honor al cantó de Vaud. Com podeu veure, les aventures dels Castellers de Barcelona a Suïssa varen portar la nostre identidad, cultura i art, a terres helvétiques d´una manera i a una sensibil.litat úniques. Accions com aquestes, ens omplen d´orgull i ens animen a extendre ponts entre diferents terres i cultures, sempre amb la vista posada a la muntanya, que no deixa de ser el nostre motor…
