Rafa Fuertes, CEO d’Esquiades, porta quasi 25 anys amb una voluntat ferma: mantenir viu el món de la neu al país. Des de Reus ha convertit una agència d’esquí amb més de 50 milions d’euros de facturació només en viatges d’esquí a través d’Esquiades.com , hotels a la Vall de Boí i un cercador d’hotels en plena expansió. Parlem amb ell del passat, el present i el futur del sector.

Inicis i el conglomerat empresarial

LN: Quan va començar el projecte d’Esquiades?

RF: Vam començar el 2002; per tant, l’any vinent farem 25 anys. És un bon tros de vida, un quart de segle dedicant-me al món de l’esquí i dels viatges en general. De fet, ara Esquiades és només una petita part del conglomerat empresarial que hem anat construint.

L’agència de viatges d’origen és Esquiades, però després vam crear Buscounchollo el 2010, que actualment és la marca que més factura. Més endavant, el 2017, vam engegar Amimir , un cercador d’hotels que està creixent moltíssim. Un cercador d’hotels comporta molta complexitat, és més del que sembla, i tenim la previsió que en un any o dos facturarà més que Esquiades. D’altra banda, tenim el portal Jump2Spain, dedicat a mercats de fora d’Espanya amb ofertes flaix.

A banda d’això, tenim la pota d’inversió hotelera, on fem inversions amb altres cadenes hoteleres com Alegría Hotels i Nexta Hotels, i també invertim en projectes que gestionem de manera directa, com Boí Taüll Resort i, recentment, l’Adaria Vera, a Almeria.

La gestió a Boí Taüll

LN: Com ha estat l’experiència a Boí?

RF: Ens en vam fer càrrec el novembre del 2019, després d’un periple llarg derivat d’un concurs de creditors, amb deutes i una certa preocupació a la comarca. Vam entrar-hi molt tard, un fet que va condicionar del tot la gestió d’aquella temporada, ja que la planificació dels grups escolars requereix molta antelació. I quan pensàvem que no podia passar res pitjor… arriba la Covid-19.

Malgrat que ens ha costat moltíssim encertar i aprendre —a base de treball i esforç hem anat millorant—, la valoració final és molt bona i ara n’estem molt contents. Només als Apartaments la Solana vam invertir dos milions d’euros en remodelació, a més d’altres imports als altres establiments. Ara mateix el Siente Boí té una valoració de 8,9 a Booking, i tant d’aquesta com de les puntuacions de La Solana i de l’Hotel Romànic n’estem molt satisfets.

En definitiva, estem molt contents de com funciona el negoci a Boí. Els paquets escolars van molt bé i als caps de setmana a moltes famílies els encanta perquè és una estació molt familiar, de dimensions molt adequades, ideal per a una escapada i en un entorn privilegiat i gens massificat. Encara manté l’essència de muntanya i de poble petit: poques vegades hi pujo que no hi vegi vaques o cavalls pasturant.

Xifres, destinacions i mercat europeu

LN: Quines són les grans xifres i les destinacions més destacades d’Esquiades?

RF: Actualment Esquiades factura més de 50 milions d’euros en viatges d’esquí i gestiona unes 60.000 reserves amb pernoctació en allotjaments, xifres que ens situen com a líders en vendes de viatges d’esquí a Espanya.50 milions d’euros i gestiona unes 60.000 reserves de nit d’esquí, xifres que ens situen com a líders en vendes de viatges d’esquí a Espanya.

Pel que fa a les destinacions amb més volum, la principal és, sens dubte, Grandvalira, gràcies a la seva enorme capacitat d’allotjament. Després venen Pal Arinsal i Formigal, amb un volum també molt gran. Tot seguit trobem Sierra Nevada, Baqueira Beret, Boí Taüll i Port Ainé. Cal tenir en compte que nosaltres som especialistes en el paquet hotel + forfet. Hi ha estacions com Masella que tenen molts esquiadors, però que no tenen tant la cultura d’esquí més hotel. D’altra banda, Candanchú i Astún estan creixent amb molta força.

LN: I en l’àmbit europeu?

RF: Als Alps destaquen Val Thorens, Les 2 Alpes i també Alpe d’Huez. Aquesta darrera abans no era tan coneguda aquí, però és una estació que ens ha ajudat molt i amb la qual la cooperació ha estat molt positiva.

Precisament, allà hi tornem a organitzar d’aquí a poc la Skick off party, que ja té tres anys de trajectòria. Es fa durant el pont de la Puríssima, un moment ideal perquè aquí és festiu, però a França no, i a més allà és temporada baixa, cosa que permet esquiar als Alps a preus molt competitius. L’esdeveniment es fa a La Folie Douce, un dels après-ski més potents d’Europa. Allà munten festes espectaculars i nosaltres hi farem una gran celebració el diumenge 6 de desembre; l’any passat hi vam portar The Tyets a punxar i es va omplir de gom a gom.

Clients i nous hàbits de reserva

LN: Quin perfil tenen els clients d’Esquiades?

RF: És un perfil molt jove, sobretot d’entre 20 i 45 anys. També tenim clients de més edat, però hi predomina clarament el públic jove.

LN: Heu notat canvis en els hàbits de compra?

RF: Especialment per Cap d’Any, i en general a tota la temporada, s’ha accentuat molt l’anticipació. La gent avança moltíssim les reserves. És lògic: avui en dia hi ha moltes opcions de cancel·lació gratuïta i, si compres amb temps, sempre surt més econòmic. És una tendència clara tant a l’esquí com a les vacances d’estiu. Per Cap d’Any al·lucino: a l’agost ja hi ha usuaris reservant. Cal tenir present que els hotels apugen preus a mesura que s’omplen, de manera que a última hora sempre es paga més car.

LN: Com funcionen les festes de Nadal?

RF: El període del 28 de desembre a l’1 o 2 de gener és el més fort. El pont de la Puríssima també mou molt esquiador fanàtic que vol assegurar neu als Alps. Curiosament, els dos caps de setmana entre la Puríssima i Cap d’Any solen ser un moment fantàstic per escapar-se (i ja no diguem entre setmana), amb preus especialment bons.

LN: I per Setmana Santa?

RF: La meva teoria és que quan surt a les notícies una persona banyant-se a la platja de Benidorm, s’ha acabat. Per molta neu que hi hagi a pistes, el xip de la gent canvia cap a la platja. I mira que sovint hi ha molta neu i poca gent a pistes, però comercialment costa molt que funcioni. En canvi, el mes amb més ganes d’esquiar és el novembre, potser perquè sovint encara no hi ha neu i les ganes s’acumulen.

Desestacionalització i el futur del sector

LN: Què en penses d’allargar la temporada o de mantenir viu el Pirineu durant tot l’any?

RF: S’estan fent coses, però costa molt; si ho comparem amb la neu, les altres activitats no poden competir en volum. La muntanya agrada —sobretot després de la Covid—, la natura, fer caminades, la cultura… A Boí, per exemple, l’estiu ens funciona molt bé, però crec que encara es poden programar més activitats.

Pel que fa a les estacions, trobo que van massa per lliure i que s’ha perdut col·laboració amb la indústria global de la neu. Abans, al novembre, hi havia fires com Nivalia i moltes iniciatives conjuntes per promoure l’esquí. La indústria de la neu funciona, però cal cuidar-la. Avui la gent té mil alternatives d’oci (des de creuers fins a moltes altres activitats potents) i, si no sabem vendre la neu, es va perdent afició. Nosaltres vam organitzar  l’Esquiades Snowfun a Reus, l’última gran fira de neu a Catalunya, el 2017 i, en trobar poc suport per part dels agents implicats, no la vam poder continuar fent.

LN: Tot i això, veient les vostres xifres o el pes de la gent jove a estacions com Boí Taüll o Port Ainé, el futur sembla engrescador, no?

RF: Jo crec que si, hi ha pedrera i molta gent jove que els encanta la neu. Crec que moltes vegades les estacions es miren massa el melic. Crec que s’hauria de millorar la col·laboració amb la indústria de la neu, de fet, penso que s’hauria de reconeixer molt més la feina que fem a les plataformes com la nostra o cap a les publicacions del sector com la vostra, que l’únic que pretenem és dinamitzar i posar facilitats perquè la gent pugi a la neu. I parlem d’un sector clau per al territori: sense l’esquí costaria moltíssim vertebrar l’economia a les comarques de muntanya.

Per acabar d’arrodonir l’entrevista, us enllacem el qüestionari Gent de Neu (versió informal, mode ON) que li vam fer el mateix dia 😉